top of page
Search
  • Writer's pictureOffset Trail

IV CONGRÉS FORESTAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Els passats dies 10 i 11 de Novembre assistim al IV Congrés Forestal de la Comunitat Valenciana, celebrat a Requena. A les jornades van assistir més de 400 persones relacionades amb el sector, com a diputats, tècnics, estudiants, empresaris, membres d'associacions, etc. La temàtica central d'enguany va ser el despoblament rural, tema que es va abordar des de diferents angles en les diferents taules temàtiques i debats.


L'esdeveniment va començar el dijous amb l'obertura oficial per part de Mario Sánchez González, Alcalde de Requena, Isabel García Hernández, Diputada de les Escoles de Capatassos de Catarroja i Requena i Elena Cebría Calvo, Secretaria Autonòmica de Cohesió Territorial i Polítiques contra el Despoblament. Finalitzada la presentació es va donar pas a la conferència inaugural, titulada Espais agroforestals, recursos naturals i vertebració del territori: anàlisi i diagnòstic, per part de Rafael Delgado Artés, President de la Plataforma Forestal Valenciana i professor de la UPV. En ella va destacar com del S.XIX al S.XXI s'ha produït una reducció del 50% de la població rural, la qual cosa ha causat un augment de la superfície forestal a causa de la pèrdua d'activitats agrícoles i tradicionals (ramaderia, pasturatge, aprofitaments forestals...). La C.V. té ara més superfície forestal que mai, però aquesta es troba mal (o res) gestionada, la qual cosa suposa major risc de Grans Incendis Forestals. A manera anecdòtica va explicar com un va incendiar de 3.000 hectàrees va generar les mateixes emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (GEI) que la ciutat de València durant un any. Resulta evident perquè, que abordar la despoblació rural i reduir la incidència d'incendis forestals són claus per a la lluita contra el canvi climàtic.

Després d'una breu pausa per a esmorzar, es va reprendre l'esdeveniment amb la primera de quatre taules temàtiques. Aquesta taula va abordar el tema del Finançament dels municipis d'àmbit rural i la seua problemàtica. El ponent va ser Francisco Velasco Caballero, Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid. Durant la seua presentació, va explicar de manera detallada que Espanya té mala gestió comarcal la qual cosa dificulta la gestió en nivells inferiors. El model internacional de desenvolupament rural és comarcal, no municipal, pel fet que és més eficaç una agrupació de municipis. Però no tot el territori té caràcter comarcal, només cal fer-lo quan és lògic, no com Aragó que s'ha comarcalitzat sencer i Zaragoza és una ciutat i comarca. A més, va detallar com els municipis urbans arriben a la suficiència econòmica amb ingressos propis (impostos), mentre que els rurals no, i per això no arriben a cobrir els serveis obligatoris. Aquest dèficit se supleix amb les transferències, diners provinents del govern central i de les CCAA. A més, els costos per a ajuntaments i municipis rurals són més elevats que per als urbans.

La solució és un concepte relativament simple, però difícil d'aplicar a causa de la complexitat legal: l'anivellament financer, reduir contribucions a municipis urbans i donar més a rurals. Espanya té actualment un model de finançament ordinari en el qual s'atorga el mateix percentatge de repartiment a tots els municipis, un sistema que afavoreix a municipis urbans. És a dir, l'entramat legal espanyol està dissenyat (no a consciència, sinó més aviat per accident) per a afavorir als que més tenen i abandonar als que més necessiten.



Després d'un descans per a menjar es va donar pas a la segona taula temàtica, Ordenació i Gestió Territorial en els Municipis Rurals i les seues Dificultats. El ponent va ser José Manuel Palau Navarro, soci responsable del bufet d'advocats Gómez-Acebo & Pombo en la Comunitat Valenciana. En la seua presentació va explicar com la complexitat i retard administratiu afavoreixen la despoblació rural a causa de la impossibilitat de realitzar accions de manera àgil.

A més la legislació actual urbanística està pensada per a zones molt urbanitzades i no és pràctica ni útil en zones rurals. El debat d'idees entre públic i conferenciants posterior a aquesta taula va ser interessant a causa de la presència de diverses persones en el públic residents de municipis xicotets que viuen aquesta problemàtica de manera diària i que van expressar el seu malestar amb el tracte que reben.

L'últim acte del dia va ser un debat obert titulat Cap al col·lapse dels territoris rurals. És possible la seua reversió?. Va actuar com a moderador amb José Sierra Herrero, Periodista especialitzat en medi ambient i va comptar amb la participació d'Artur Aparici Castillo, Professor emèrit de la Universitat Jaume I, i Eduardo Rojas Briales, Degà del Col·legi Oficial d'Enginyers forestals. La postura que van defensar els conferenciants va ser que actualment existeix un conservacionismo urbanocéntrico, imposat per la part de la ciutadania que resideix en ciutats i que no té cap connexió ni coneixement del món rural ni del funcionament dels ecosistemes en ell presents. Aquest conservacionismo és excessiu i impedeix la realització d'activitats tradicionals, com tales d'arbres o pasturatge, que suposen una gestió sostenible del territori. A causa d'això existeix un excés de normativa i restriccions per a dur a terme qualsevol actuació en l'àmbit rural. Si no es reverteix aquesta situació, l'àmbit rural i les persones que l'habiten no tenen cap possibilitat de veure el seu futur millorat i el seu nivell de vida incrementat.


El divendres la jornada va començar amb la tercera taula temàtica, El paper de les diputacions enfront de la despoblació: accions i projectes. Aquesta xarrada va comptar amb la presència de Vicente Gil Olmedo, Secretari General de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que va actuar com a moderador, Francisco Javier Sendra Mengual, Diputat d'Emergències, Recursos Humans i Repte Demogràfic de la Diputació d'Alacant i Ramiro Rivera Gracia, Diputat de Prevenció d'Incendis, Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació de la Diputació de València. Va ser un debat en el qual es va recalcar la importància de les institucions públiques en la lluita contra l'abandó rural.

Després de la pausa per a l'esmorzar, va tindre lloc la quarta i última taula temàtica, La comunicació en el sector forestal com a aliada enfront de la despoblació. La tasca de moderar va recaure sobre Marta Corella Gaspar, Alcaldessa de Orea i la ponent va ser Odile Rodríguez de la Font, filla del famós divulgador i naturalista Félix Rodríguez de la Font i Presidenta de la Fundació que porta el seu nom. Va comptar amb la participació d'Arantza Pérez Oleaga, de PEFC España i Pilar Valbuena Pérez, consultora de comunicació. Com és evident, va ser una taula formada íntegrament per dones i precisament aqueix va ser un dels temes abordats: el paper de la dona en l'àmbit rural. Igual que en molts altres sectors la seua presència és menor, la qual cosa suposa un problema encara major a l'hora d'intentar revertir l'abandó rural, ja que la gran majoria de municipis rurals compten amb una població molt envellida i es requereix un relleu generacional, el qual és completament impossible sense la presència de les dones. També es va posar l'accent que els joves són els que de veritat patiran el problema del canvi climàtic i que, per això, han d'esforçar-se per formar-se en matèries del sector forestal i ambiental i continuar fent pressió perquè les condicions de vida dels municipis rurals continuen millorant i així tindre la possibilitat de residir en ells i dur a terme el seu projecte de vida sense haver de renunciar a serveis bàsics presents en ciutats però cada vegada menys accessibles en el món rural.


Una vegada finalitzada la taula, es va donar pas a la conferència de clausura, la introducció de la qual va córrer de la mà de Diego Marín Fabra, Director General de Prevenció d'Incendis Forestals de la Generalitat Valenciana. La presentació principal, titulada La despoblació des de la perspectiva de la Comissió Europea, la va realitzar María Gafo Gómez-Zamalloa, Cap adjunta de la Direcció General d'Agricultura i Desenvolupament Rural.


Programada per a després de la conferència de clausura hi havia una eixida a camp per a visitar la finca de pràctiques i experiències forestals "L'Ametler" al Rebollar. Desafortunadament a causa de pluja intensa aquesta es va haver de cancel·lar i es va passar directament a la xarrada de Clausura i Conclusions. En ella van participar Consuelo Alfonso Pérez, Presidenta de AMUFOR, Jeannette Segarra Sales, Directora General de l'Agenda Valenciana Antidespoblament (AVANT) i Adolfo Miravet Segarra, President de l'Associació de Silvicultors de la Comunitat Valenciana (ASILVAL). Jeannette García va realitzar una presentació sobre totes les mesures que estava implementant AVANT per a facilitar la vida en l'àmbit rural com a instal·lació de caixers en municipis sense entitats financeres, actuacions forestals, foment del turisme per a atraure ingressos, etc. Els integrants de ASILVAL van reivindicar que se senten desemparats per les institucions que els dificulten molt la realització de la feina de casa com a propietaris forestals. Amb aquest esdeveniment de va donar per conclòs el IV Congrés Forestal.




Des d'Offset Trail estem agraïts a tots els organismes i persones que van organitzar el congrés, ja que en el paradigma actual de crisi climàtica considerem que és crucial que es duguen a terme esdeveniments d'aquesta naturalesa que servisquen com a punt de trobada per a tots els agents involucrats en el sector i permeten l'intercanvi de coneixements i experiències. La nostra valoració personal és que l'abandó rural és un problema greu que s'ha agreujat, i alhora ignorat, durant diverses dècades i que ara ha arribat al punt d'inflexió en el qual és crucial revertir la tendència. La presència de persones joves en els municipis rurals que suposen un relleu generacional i que a més aporten coneixements i formació nous és essencial per a garantir la supervivència del medi rural. A més, una reducció de burocràcia i legislació, en moltes ocasions absurda, és imprescindible per a facilitar la realització d'activitats de gestió, garantint així una adequada salut dels ecosistemes agroforestals i reduint els efectes del canvi climàtic. El primer pas perquè l'han de prendre governs i institucions, que han d'oferir unes condicions de vida adequades perquè les persones que tenim interés a viure i desenvolupar la nostra activitat en el medi rural puguem fer-lo sense haver de sacrificar drets que a les ciutats estan garantits.


0 views0 comments

Recent Posts

See All

Commenti


Publicar: Blog2_Post
bottom of page